Seguim parlant de directors d’animació japonesa a «Directors egoistes», i en aquest cas ens centrarem en l’obra de Rintaro. Si en l’anterior edició parlàvem de Makoto Shinkai, un dels principals exponents de la nova generació de directors d’animació japonesa actual, en aquest cas tenim tot el contrari, ja que Rintaro es considera un dels pares del gènere al ser el director de la mítica Astroboy (1963-1966).
El cinema de Rintaro (i realitze aquesta distinció ja que a banda d’un gran nombre de pel·lícules ha dirigit també nombroses sèries per a televisió, com la pròpia Astroboy) destaca per estar composat per adaptacions de sèries anime (exemple ho són les pel·lícules de Galaxy Express 999 o X) o de manga, la majoria d’ells escrits pel “déu del manga” Osamu Tezuka, gran amic de Rintaro i autor de la història de la seua obra magna com director.
Si al cinema de Shinkai trobàvem que parlava de les limitacions i impediments perquè l’amor no puga ser possible entre els seus personatges, el cinema de Rintaro parla d’allò que ens fa humans i de la nostra vessant més fosca, amarga i cruel, recordant-nos inevitablement al Kubrick menys optimista.
8 – X: La película (1996)
7 – The dagger of Kamui (1985)
6 – Harmagedon: Genma Taisen (1983)
5 – Adieu Galaxy Express 999 (1981)
4 – Phoenix: Karma Chapter (1986)
3 – Galaxy Express 999 (1979)
2 – Neo Tokyo: Labyrinth Labyrinthos (1987)
1 – Metropolis (2001)
Egoisme Soluble 
10 comments