Com no resulta cap sorpresa per als que em coneixeu, hui aplega a «Directors egoistes» Makoto Shinkai, el primer ―però, ni molt menys, l’últim― director d’animació japonesa del qual parlarem a aquesta secció. Per als que coneguen el món de l’animació japonesa sabran que, després de la gran hegemonia que ha gaudit l’estudi Ghibli durant dècades ―a causa de la producció i realització de pel·lícules de gran qualitat―, actualment hi ha una gran onada de nous directors jóvens que estan aportant un aire més fresc i contemporani al panorama, erigint-se Shinkai com un dels seus principals exponents ―diverses persones l’han aclamat ja com el nou Hayao Miyazaki―.
El seu cinema ―molt prolífic en quant a curtmetratges, malgrat que ací parlarem solament de llargmetratges― és íntim, molt proper als personatges i molt humà, en el qual a vegades gairebé quasi no hi ha elements fantàstics. I és que tampoc seria necessari: la realitat mateixa ja és suficient per suposar un gran impediment perquè els seus personatges no puguen complir els seus somnis. L’edat, la distància o el temps suposaran grans reptes perquè els protagonistes de les pel·lícules de Makoto Shinkai es puguen retrobar amb la persona estimada en unes obres en les quals de vegades l’amor triomfa i altres, simplement, no es així.
6 – El lugar que nos prometimos (2004)
5 – El tiempo contigo (2019)
4 – Viaje a Agartha (2011)
3 – Cinco centímetros por segundo (2007)
2 – El jardín de las palabras (2013)
1 – Your Name (2016)
Egoisme Soluble 
3 comments